f. | vitic. ornit. meteor. | |
1. Clotet al voltant d’un cep per a recollir l’aigua de pluja.
2. Clot amb aigua que preparen els ocellaires com a parany.
3 pl. Núvols petits i rodons.
Giralt. Vocabulario viña, 35. BASSETA. Pequeño hoyo que se deja alrededor de la cepa en la labor de invierno para fijar las aguas de la lluvia.
Manent, Núvols Penedès, 26: «Bassetes. Núvols mig arrodonits i en clapes al cel.»
Sadurní Vocab. vinyater: BASSETA. Cavada a mà dels ceps, a l’hivern, que deixa, a prop de la soca, un clotet o una basseta a fi d’aprofitar les aigües de pluja (Olivella).
Sadurní Vocab. vinyater: BASSETES. «Núvols petits i rodons que presagien pluja»
DCVB. BASSETA. f. Depòsit d'aigua excavat en terra, on van a beure els ocells i on són caçats amb les teles (Vendrell).
DCVB. BASSETA. f. met. Lloc o cosa que té molt d'atractiu, on la gent acudeix molt (Vendrell).
DCVB. BASSETA. f. dim. pl. Núvols petits i rodonencs que, segons diuen, són indici de pluja.
Campllonch Revisió contractes, 13: «S’han considerat també treballs de cavar els de fer basseta i treure rebrot.»
Refranys:
Bàyer, Boires, 66: «Refranys i dites: “Quan al cel hi ha escaletes, a la terra s’hi fan bassetes.”»
Bàyer, Boires, 66: «Refranys i dites: “Si al cel hi ha bassetes, a la terra pastetes”.»
DCVB. BASSETA. f. Espècie de garangola que fan a la vinya, decantant la terra de la soca del cep i excavant hi un clot tot al voltant, per tal que els raïms no toquin en terra i que el cep estiga més airejat (Vinaròs).