BARRA
f. | topon. marin. | |
Banc de sota mar, de naturalesa rocosa.
COMENTARIS:
Els bancs rocosos penedesencs són discontinus, encara que en algun lloc, com a Torredembarra, tenen més consistència.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Gual, Mar fonda, 76: «... barres de roca, paral·leles a la platja, que han estat sempre bons llocs de pesca. L’antina, amb la fondària d’una braça i la barra de tres, amb fondària de tres».
Montanya, Llocs sotaiguats I, 26: BARRA. «Informació oral: Calafell ‘Roques’. Torredembarra ‘Roques d’arena, sota l’aigua’ (quasi no en coneixen). Vilanova ‘Roques’... No sembla que els criteris populars i els erudits suara citats tinguin massa punts de contacte. Hi ha una certa afinitat en parlar de quelcom ―arena―, segons el DCVB i el DF, que obstaculitza la navegació. El parer del pescador oscil·la a l’hora de determinar-lo; hi ha opinions que atorguen al mot el sentit de conjunt de roques , i són els que tenen més predominança. En algun indret, concreten més semànticament el terme afegint la configuració del fons on s’ubica, entremig de fang o sorra.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Corbera / Abelló, Peixos Torredembarra, 17: «La praderia de posidònia [...] és discontínua i forma clapes damunt la Barra de Tres (una altra barra de roca més enllà de l’Antina...)»
ONOMÀSTICA:
Toponímia:
Gómez Granés, Torredembarra A a Z, 17: «La playa de Torredembarra ... cuenta con tres zonas rocosas dentro del mar: Antina, Barra de tres y Brut».
Revés, Històries mar: (Torredembarra) «Barra de tres ‘barra a 3 m.’».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BARRA. f. Banc llarg i estret de sorra o de grava que es forma al llit o a l’embocadura d’un riu, en una platja, a l’estrenyiment d’alguns mars o llacs o paral·lelament a la costa.
