BANDEROT
m. | caract. | |
Despectivament, persona vagarosa, rodamon.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Vidal Urpí Parla cubellenca: «ser un banderot: persona que sempre està tombant, que es mou molt. Màrius Serra em va dir que, en el sentit referit, només la diem els cubellencs».
DCVB BANDEROT m. «Persona ociosa que va d’una banda a l’altra xerrant inútilment (Camp de Tarragona).
CITACIONS LITERÀRIES:
Guimerà, Poesies II, 66: «Ja no viuries banderot i malfeiner».
