BAFA
f. | meteor. | |
Corrent suau de vent al mar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. BAFA. f. Vent suau (Tarr.). «No fa ni una bafa de vent».
Garcia Soler, Vida marinera, 278: «bafa: aire lleu dins la mar.»
Manent, Núvols Penedès, 72: «Bafa: “Vent mariner, suau”. Recollit a Calafell, segons Pere Sadurní. Recollit també a Sitges.»
Mèlich, Glossari Calafell: «Bafada de l’oratge. L’alé del vent de terra cap al mar».
Sadurní Vocab. vinyater: BAFA: «Vent mariner, suau (Calafell)».
