GORJA
f. | marin. | |
Conjunt de suros d’un ormeig de pesca més petit que la ↑petitoia.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Soler, Vida marinera, 288: «gorja: entrant de plom i suro de l’art del bou.»
Roig / Amades, Vocab. pesca: GORJA. f. Suro més petit que la petitoia, que el mateix que aquesta, va posat a l’ormeig de la teranyina perquè es mantingui en surada. El nombre de gorges d’una teranyina és molt inferior al de petitoies (Vilanova).
DCVB. GORJA f. Suro més petit que la petitoia, que va posat a l'ormeig de la teranyina perquè es mantingui surada (Vilanova i la Geltrú).
