BROMERALL
m. | marin. | |
Acumulació d’escuma a la superfície del mar, originada per l’aire o pel peix.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Soler, Vida marinera, 281: «brumerall: bromera a l’aigua, originada per l’aire o pel peix quan arriba a flor.»
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova, 54: «bromerall, ‘massa de bromera o escuma causada en la superfície marina pel vent o per la mola de peix quan aflora, ja dins la xarxa’.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BROMERA. f. Escuma.
DCVB. FLOR. f. || 2. Cosa que per la seva forma, color, etc., sembla una flor de planta. —d) Porció escumosa de la mar, produïda pel vent (Alcúdia de Mall.). «Tota la mar és una flor»; «Avui la mar fa moltes flors»
