BESTINA
f. | marin. alim. | |
Peix sense escata.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Soler, Vida marinera, 193: «el conjunt del peix de pell és conegut amb el nom de bastina».
Gual Barques i fogons, p 69: «Hi ha una classe de peixos que els pescadors els donen el nom genèric de bastina, que són de la família dels taurons, és a dir selacis. És un grup força nombrós i variat les característiques del qual, des del punt de vista culinari, són que tenen l’esquelet cartilaginós, la pell com un paper de vidre i la carn amb un cert gust agre.
Sala Nostres peixos. Bastina, rajada: Raja sp.
CITACIONS LITERÀRIES:
Ayza Orellut, 17: «Primer carregaven de peix bastinal: gats, rajades, raps, caputxos gegants, etc.»
ETNOPOÈTICA:
Gual, Mar fonda, 69: «Hi ha una dita de pescador, «la bastina sempre agreja», que s’aplica despectivament quan algú fa una mala acció, donant entenent que de tal individu no es podia esperar altra cosa»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BASTINA f || 1 a) Peixos sense escata, de la família dels taurons i les rajades (Tarr., Mall., Men.)
DIEC. BESTINA. 1 f. Peix de qualitat mediocre o baixa, generalment elasmobranqui, de pell forta i aspra, que cal escorxar per tal de poder-lo consumir.
