BACALLÀ, BACALLANA
m. i f. | agric. caract. joc. | |
1 m. Eina agrícola de fulla ampla per a cavar.
2 m. Persona magra, seca.
3 f. Mena d’estel que en fer-lo volar s’assembla a un bacallà assecat.
COMENTARIS:
L’analogia amb la forma del bacallà assecat deu estar al darrere de totes les accepcions recollides.
Veny, Llengua Penedès, 89: «L’obra de Sadurní... apareixen metàfores... bacallà ‘eina de fulla ampla dels olesans.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Vocab. vinyater: BACALLÀ. Eina de fulla ampla, acabada per punta, de què se servien els olesans a fi de cavar vinyes pedregoses.
Bàyer, Noms bolets i animals, 241: «BACALLÀ ‘persona magra i seca’ (escoltat sobretot a Torredembarra)»
