BALL DE GRALLES
m. | folkl. | |
Sessió de balls moderns amb la música interpretada per grallers.
COMENTARIS:
La iniciativa vilafranquina de fer una sessió de ball ―en el marc de la Festa Major―, substituint l’habitual orquestra per un grup de grallers, ha estat copiada en altres poblacions, dins i fora del Penedès.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Abecedari Festa Major, 34: «Antigament... les formacions de grallers havien ofert nombroses ballades arreu del Penedès i també a Vilafranca. Ara... el Ball de gralles és indispensable a la F. M.; la seva recuperació es concreta el 1976... però des del 1977 és l’acte més característic de la nit del 30 d’agost...»
Ballart. Castellers Tarragona, 67: «el 1981... va tenir lloc el primer ball de gralles de tarda».
Catllar passió castellera, p 70: «(el Catllar, s. XIX), el jovent de la vila ja anava al que ara es coneix com a ball de gralles».
Milà Franco, Borregaires, 18: «Històricament localitzada a la Catalunya Nova... la gralla ha anat sempre vinculada als balls que acompanya: moixigangues, castells, gitanes, ball de valencians i, posteriorment, als gegants, on desplaça la tradicional i més antiga mitja cobla (flabiol, sac de gemecs)».
Vilà, Sitges festa major, 60: «Gralla. Nom genèric que vol indicar un conjunt musical format per gralles i tabal.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Oller Vilaniu, 55: «Els grallers... romperen en una marxa d’òpera italiana».
