BALL DEL DRAC
m. | folkl. | |
1 Coreografia interpretada al voltant del ninot anomenat ↑drac, que de vegades actua sol i, més sovint, en el context del seguici festiu. El Drac vilafranquí, per la capacitat pirotècnica de les carretilles posades als queixals, obre ―i li fa pas des de fa segles― la processó de Festa Major.
2 locu. fig. Fer el drac: A Vilafranca, postura amb els braços enrere per a dissimular una apropiació indeguda.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major, p 89: «[el Drac] «els que l’acompanyaven ... el guarnien de coets, s’encarregaven d’encendre’ls i amb el crit de: “Volta’l!” indicaven al portador que comencés a ballar-lo.»
Abecedari Festa Major, p 90: «En senyal de reverència el Drac balla, amb la boca, les ales i la cua enceses tot abaixant el cap i enlairant la cua, mentre tomba sobre ell mateix amb l’acompanyament de la seva música tradicional que interpreta el flabiolaire.»
Abecedari Festa Major Vilafranca, p 101: «Fer el drac: expressió tradicional vilafranquina ... [amb] un segon sentit per a referir-se a aquell qui de forma dissimulada obté algun guany econòmic per camins no gaire ortodoxos.»
DCVB. DRAC. m. Figura de drac feresta, que es fa sortir a certes processons, principalment a la del Corpus (La Bisbal, Solsona, Igualada, Lleida, Reus, Vilafr. del P., Vendrell, etc.).
Vilà, Sitges festa major, 53: «Foc a la bèstia. Manera com el cap de colla del Drac expressa l’instant en el qual cal encetar les carretilles que porta el monstre a la boca i a la cua.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Abecedari Festa Major, p 86: «[el Drac]... després dels esmentats antecedents del Corpus és confirmada la seva participació a la processó amb motiu de la canonització de sant Ramon de Penyafort l’any 1601, on ... el descriuen com a capdavanter de la processó, acompanyat de cinc diablots i tots plegats entre el foc dels coets.»
Beneyto Locucions, p 246: «Esperar que peti el Drac. Referència al temps d’espera i el notable neguit que genera en les activitats habituals prèvies a l’inici de la Festa Major de Vilafranca, s’empra en els dies previs i específicament del 21 d’agost que habitualment surt la Capta, o el 22, que s’inicia la Novena a sant Fèlix, i fins al 29 a les 12 del migdia, quan el Drac ja tira el primer coet.»
Massanell, 30 d’agost, p 21: «Ets la por | dels xics, | ets el goig | dels grans | quan, un cop | a l’any, | amb un jec | més brut | que el que du | la nit, | surts del cau | on jaus | i te’n vas | de dret, | fet un mar | de foc, | ―mes als ulls | un plor― | a la llum, | al crit!»
Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca, p 14: «devien pagar lo castell de foc, i los coets i carretilles del Drac i dels Diables, i la pólvora per los del Serrallonga.»
ETNOPOÈTICA:
Estalella, Auca Festa major: «El drac fa molta feresa, | passant amb la boca encesa.»
Lletra per recordar la música
Abecedari Festa Major Vilafranca, p 26: «Ton pare balla el drac | ta mare balla l’àliga...».
Joc de canalla
Abecedari Festa Major Vilafranca, p 101: «Fer el drac: expressió tradicional vilafranquina que aplicada als infants en sentit imperatiu els demana que adoptin la postura d’abalançar mig cos endavant i aixecar els braços endarrere tot simulant el drac.
