BALL DEL DRAC
m. | folkl. | |
Coreografia interpretada al voltant del ninot anomenat ↑drac, que de vegades actua sol i, més sovint, en el context del seguici festiu. El Drac vilafranquí, per la capacitat pirotècnica de les carretilles posades als queixals, obre ―i li fa pas des de fa segles― la processó de Festa Major.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Abecedari Festa Major; 86: «... després dels esmentats antecedents del Corpus és confirmada la seva participació a la processó amb motiu de la canonització de sant Ramon de Penyafort l’any 1601, on ... el descriuen com a capdavanter de la processó, acompanyat de cinc diablots i tots plegats entre el foc dels coets.»
Bàyer, Abecedari Festa Major; 89: «els que l’acompanyaven ... el guarnien de coets, s’encarregaven d’encendre’ls i amb el crit de: “Volta’l!” indicaven al portador que comencés a ballar-lo.»
Bàyer, Abecedari Festa Major; 90: «En senyal de reverència el Drac balla, amb la boca, les ales i la cua enceses tot abaixant el cap i enlairant la cua, mentre tomba sobre ell mateix amb l’acompanyament de la seva música tradicional que interpreta el flabiolaire.»
DCVB. DRAC. m. Figura de drac feresta, que es fa sortir a certes processons, principalment a la del Corpus (La Bisbal, Solsona, Igualada, Lleida, Reus, Vilafr. del P., Vendrell, etc.).
Vilà, Sitges festa major, 53: «Foc a la bèstia. Manera com el cap de colla del Drac expressa l’instant en el qual cal encetar les carretilles que porta el monstre a la boca i a la cua.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Massanell, 30 d’agost, 21: «Ets la por | dels xics, | ets el goig | dels grans | quan, un cop | a l’any, | amb un jec | més brut | que el que du | la nit, | surts del cau | on jaus | i te’n vas | de dret, | fet un mar | de foc, | ―mes als ulls | un plor― | a la llum, | al crit!»
Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca, 14: «devien pagar lo castell de foc, i los coets i carretilles del Drac i dels Diables, i la pólvora per los del Serrallonga.»
ETNOPOÈTICA:
Estalella, Auca Festa major: «El drac fa molta feresa, | passant amb la boca encesa.»
Lletra d’una cançó popular vilafranquina que comença: «Ton pare balla el drac, | ton pare balla el drac; | ta mare balla l’àliga...»
