m. | folkl. | |
Ball que participa en seguicis festius al so d’una jota interpretada per un flabiol, acompanyat dels ritme dels panderos dels balladors.
També se n’havia dit de Panderets i, darrerament, de Panderetes.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Vilà, Sitges festa major, 93 «Pandereta. Instrument popular de percussió de mida més petita que el pandero; és un cèrcol de fusta amb una pell tensada i encastos, amb uns petits platets de metall anomenats sonalls pel so particular que fan al sotragar-los, tot ballant al compàs de l’aire musical, del ball de panderetes».
Vilà, Sitges festa major, 93 «Ball de panderetes. Ha estat incorporat fa pocs anys al repertori de divertiments de Festa Major, acostant-se les fèmines al fet folklòric de les colles de ballaires. Prové de Vilafranca del Penedès, on s’interpreta tradicionalment... El ball té música pròpia i una coreografia adient, en la qual es fan passades creuades, saltant i repicant les panderetes a compàs.»
Estalella, Auca Festa major: « Hi haurà pels petits dansaires | panderos i figuetaires.»