m. | folkl. | |
Ball que participa en seguicis festius al so d’una jota interpretada per un flabiol, acompanyat dels ritme dels panderos dels balladors.
També se n’havia dit de Panderets i, darrerament, de Panderetes.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Vilà Sitges festa major, p 93: «Pandereta. Instrument popular de percussió de mida més petita que el pandero; és un cèrcol de fusta amb una pell tensada i encastos, amb uns petits platets de metall anomenats sonalls pel so particular que fan al sotragar-los, tot ballant al compàs de l’aire musical, del ball de panderetes».
Vilà Sitges festa major, p 93: «Ball de panderetes. Ha estat incorporat fa pocs anys al repertori de divertiments de Festa Major, acostant-se les fèmines al fet folklòric de les colles de ballaires. Prové de Vilafranca del Penedès, on s’interpreta tradicionalment... El ball té música pròpia i una coreografia adient, en la qual es fan passades creuades, saltant i repicant les panderetes a compàs.»
Estalella, Auca Festa major: « Hi haurà pels petits dansaires | panderos i figuetaires.»
Lletra per recordar la música
(Amb la música de la “Rapsòdia espanyola” de Franz Liszt) «Atura el carro que vull baixar | perquè tinc ganes d’anar a cagar. | Atura el carro que vull baixar | perquè tinc ganes d’anar a cagar. | Caga’t a la gorra Bartomeu, | caga’t a la gorra, Bartomeu, | caga’t a la gorra que tot el que caguis | és ben teu.»
terminologia
Sonalls. Vilà Sitges festa major, p 114: «Sonalls. Són uns petits platets de metall que porten les panderetes.»