BALL DE DIABLES
m. | folkl. | |
Ball que participa dels seguicis festius, consistent d’una bàsica coreografia fixada, amb integrants diabòlicament uniformats, que acompanyen l’actuació amb un so de tabals estrident, amb una potent execució pirotècnica ―↑carretilles― i amb uns parlaments satírics periòdicament renovats ―↑versots―, que complementen un text dramàtic tradicional.
COMENTARIS:
Podríem situar aquest ball a mig camí entre la tradicional comparsa i el ball parlat, amb una constant barreja de tradició i d’improvisació.
Els versots tradicionals dels balls de diables han evolucionat força des dels que feien cadascun dels diables de vantar-se de com aconseguien temptar els mortals, als actuals, en els que prima la denúncia i l’insult als pecadors.
Vilarrúbias Ball diables Igualada, p 67-68: el model de diables conegut actualment com a penedesenc...: La pertinença a un territori que va d’Igualada a Vilanova i la Geltrú i Sitges per l’eix oest-est i d’Igualada a Tarragona per l’eix nord-sud. Aquest territori comprèn actualment les històriques colles de Torredembarra, el Vendrell, Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, l’Arboç, Vilafranca del Penedès, Sant Quintí de Mediona i la d’Igualada. També els exemples de la Llacuna o la Riera de Gaià segueixen fidelment aquest patró.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major, p 80: «En les colles de diables d’arrel més tradiciconal i històrica un dels elements més característics ha estat sempre la representació d’un sainet o ball parlat i la declamació de rimes de caire satíric»
Abecedari Festa Major, p 82: «Hi ha actualment una nova predisposició a augmentar el salpebrat en els versots humorístics i satírics, i aquests [...] han derivat més cap a la grolleria esqueixada que cap a la ironia fina»
Abecedari Festa Major, p 56: «Carretillada. Esclat continuat de carretilles dut a terme pel Ball de Diables que s’aconsegueix encenent-les alternativament».
Bové, Penedès Folklore, p 61: «tenen també llur ball de diables, Sant Quintí de Mediona, Arboç i altres poblacions de nostre Penedès».
Vilà, Sitges festa major, p 40: «Ball de Diables. Cal englobar-lo dins del repertori dels entremesos de costums... És una representació de teatre de plaça feta per 10 diables, una diablessa i Llucifer, que lluiten amb sant Miquel i un altre àngel...»
Vilà, Sitges festa major, p 40: «Diable. És el nom genèric de tots i cadascun dels qui interpreten el ball de Diables. Vesteix pantaló ample i jaqueta de caputxa amb banyes, de xarpellera decorada amb ingenus dibuixos malèfics de tall popular. A la mà branda una maça amb la qual fa espetegar les carretilles. Els diables, que no pas dimonis esperits del mal, són gent que fa gatzara i soroll i el seu concurs a la festa és seguida per multitud de seguidors.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Bové, Penedès Folklore, p 66: «les frases “Sembla els versos del ball de diables i “Sembla que digui els versos del ball de diables”, despectivament aplicades a aquelles composicions de certs aprenents versaires, que creuen versos a les ratlles desiguals sens ictus ni sentit, i al llegidor que a cada vers fa pausa, pronunciant-los amb un èmfasi i entonació ridícula, com ho feien els que aquella dansa ballaven.»
Güell Barceló Folguem, p 21: «[Ball de Diables] A més de Vilafranca és molt significatiu el ball de l’Arboç o bé de Sant Quintí.»
Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca, 14: «al so de la gralla, los dels Diables al dels destemplats tabals».
ETNOPOÈTICA:
Versots històrics del Vendrell: Aixalà, Vendrell Havana, 137: “Tantes n’està passant, | que no sé per on començar”.
Versots històrics de Vilafranca: «Donaré un cistell de maduixes / a les dones que ensenyin les cuixes»; «Doncs jo daré un sac de cigrons | als que festegin pels correlons»
Estalella, Auca Festa major: «Balls de diables n’hi ha dos; | els d’aquí i els de l’Arboç.»
terminologia
Vilà Sitges festa major, p 30: «Ceptrot. Distintiu del capità dels diables. És un estri consistent en una caixa metàl·lica que conté pedretes a dins.»
Vilà Sitges festa major, p 40: «Diable gros. S’anomena així el Llucifer del ball de diables i per tant actua com a capità de tota la tropa malèfica. Vesteix un xic diferenciat dels demés ja que porta pantaló de loneta amb ratlles, anomenada tela de matalàs. Es cobreix amb una capa de xarpellera pintada amb un gros dragó; al cap hi porta barret de copa també pintat i sosté a les mans un ceptrot compost d’un llarg pal rematat per una caixa metàl·lica que conté pedretes, les quals al sotragar-se fan soroll, alhora que dalt de l’artefacte cremen sortidors de foc.»
Vilà Sitges festa major, p 41: «Diablessa: vesteix amb faldeta posada a sobre del vestit de diable que, a més, es diferencia de color. Sempre dóna el seu suport a Llucifer i es considera, per tant, com una mena de lloctinent seu.»
Vilà Sitges festa major, p 47: «Espasa. Feta de fusta i empurpurinada és portada a la mà per sant Miquel del ball de Diables i l’àngel dels Cercolets...»
Vilà Sitges festa major, 5: «Maça: que encenen els components del Ball de Diables a un pal anomenat maça, a l’extrem del qual hi ha un barrilet, també de fusta, on es col·loquen les carretilles»; 79: «Maça. Eina que té forma de maça, utilitzada pels diables per a cremar carretilles. Té una llargada d’uns 60 cms. I és un pal de fusta tornejada i pintada que acaba, a dalt, amb una mena de barrilet o bola on hi ha un eix de ferro perquè rodin els coets.»
Vilà, Sitges festa major, 114 «Servir foc: Aquesta frase indica encendre els coets tant en el ball de diables com el drac i l’àliga.»
Vilà Sitges festa major, p 115: «Sortidors: Coets tronadors del tipus carretilla que espumegen de forma vertical. Són cremats preferentment per Llucifer, del ball de diables.»
