BALL DE DIABLES
m. | folkl. | |
Ball que participa dels seguicis festius, consistent d’una bàsica coreografia fixada, amb integrants diabòlicament uniformats, que acompanyen l’actuació d’un so de tabals estrident, d’una potent execució pirotècnica ―↑carretilles― i d’uns periòdicament renovats parlaments satírics ―↑versots―, que complementen un text tradicional.
COMENTARIS:
Podríem situar aquest ball a mig camí entre la tradicional comparsa i el ball parlat, amb una constant barreja de tradició i d’improvisació.
Els versots tradicionals dels balls de diables han evolucionat força des dels que feien cadascun dels diables de vantar-se de com aconseguien temptar els mortals, als actuals, en els que prima la denúncia i l’insult als pecadors.
VILARRÚBIAS Ball de Diables d’Igualada, p 67-68: el model de diables conegut actualment com a penedesenc...: La pertinença a un territori que va d’Igualada a Vilanova i la Geltrú i Sitges per l’eix oest-est i d’Igualada a Tarragona per l’eix nord-sud. Aquest territori comprèn actualment les històriques colles de Torredembarra, el Vendrell, Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, l’Arboç, Vilafranca del Penedès, Sant Quintí de Mediona i la d’Igualada. També els exemples de la Llacuna o la Riera de Gaià segueixen fidelment aquest patró.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Abecedari Festa Major, 80: «En les colles de diables d’arrel més tradiciconal i històrica un dels elements més característics ha estat sempre la representació d’un sainet o ball parlat i la declamació de rimes de caire satíric»
Bàyer, Abecedari Festa Major, 82: «Hi ha actualment una nova predisposició a augmentar el salpebrat en els versots humorístics i satírics, i aquests [...] han derivat més cap a la grolleria esqueixada que cap a la ironia fina»
Bàyer, Abecedari Festa Major, 56: «Carretillada. Esclat continuat de carretilles dut a terme pel Ball de Diables que s’aconsegueix encenent-les alternativament».
Bové, Penedès Folklore, 61: «tenen també llur ball de diables, Sant Quintí de Mediona, Arboç i altres poblacions de nostre Penedès».
Vilà, Sitges festa major, 40: «Ball de Diables. Cal englobar-lo dins del repertori dels entremesos de costums... És una representació de teatre de plaça feta per 10 diables, una diablessa i Llucifer, que lluiten amb sant Miquel i un altre àngel...»
Vilà, Sitges festa major, 40: «Diable. És el nom genèric de tots i cadascun dels qui interpreten el ball de Diables. Vesteix pantaló ample i jaqueta de caputxa amb banyes, de xarpellera decorada amb ingenus dibuixos malèfics de tall popular. A la mà branda una maça amb la qual fa espetegar les carretilles. Els diables, que no pas dimonis esperits del mal, són gent que fa gatzara i soroll i el seu concurs a la festa és seguida per multitud de seguidors.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà, Vendrell Havana, 80: «el que volen i necessiten és un pet de matinades que espurnegi de valent».
Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca, 14: «al so de la gralla, los dels Diables al dels destemplats tabals».
ETNOPOÈTICA:
Versots històrics del Vendrell: Aixalà, Vendrell Havana, 137: “Tantes n’està passant, | que no sé per on començar”.
Versots històrics de Vilafranca: «Donaré un cistell de maduixes / a les dones que ensenyin les cuixes»; «Doncs jo daré un sac de cigrons | als que festegin pels correlons»
Estalella, Auca Festa major: «Balls de diables n’hi ha dos; | els d’aquí i els de l’Arboç.»
