m. | folkl. | |
Comparsa que participa dels seguicis festius, composta de dansaires que duen una figura de cavall passada pel cos, de manera que que simulen ésser-ne cavalcadors, i executen diferents danses i moviments coordinats, acompanyats de música tradicional fixada.
Aguiló dicc.: CAVALL COTONER.: «Arribam als cavalls cotoners, petita companyia de minyons, que portaven uns cavallets ficats per mig del cos, amb cames postisses equivalents a las del cavaller, mentres les sues pròpries servien per les del cavall», Renaixensa, 1883, 358.
Bové, Penedès Folklore, 53: «Ball de cotonines... Consistien les Cotonines en nou cavalls de cartró».
Güell Barceló, Folguem, 16: «uns cavallets... antecedents de les actuals cotonines que surten a la Festa Major.»
DCVB. CAVALLETS pl.: Dansaires que figuren en certes festes populars i duen una figura de cavall passada pel cos, de manera que simulen cavalcadors, i executen diferents danses i moviments coordinats. A Igualada es celebra aquest entremès per la festa major, i el formen dues o tres parelles d'homes que amb el cavall de cartó passat pel cos corren i salten al soroll dels fuets que porten...
DCVB. Cavalls cotoners (ant. escrit també cavalls guodoners): figures de cavalls de cartó que es posaven entravessats al cos d'homes o minyons dansaires en els entremesos i danses de certes festes populars (Cat., Mall.). ... Els dits entremesos solien representar batalles de moros i cristians... Avui les dites figures de cavall usades en certes danses populars s'anomenen cavallets i cotonines.