BALL DE CERCOLETS
m. | folkl. | |
Comparsa composta de balladors anomenats cercolets que particpia en seguicis festius, provistos cadascun d’un cèrcol, amb el qual, acompanyats d’una música tradicional, executen una coreografia fixada.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Vilà, Sitges festa major, 31: «Cèrcols. Són els arcs fets de tires de fusta folrada de tarlatana de colors virolats lligada amb cintes blaves i vermelles que s’utilitzen per ballar els cercolets. Anys enrere es construïen amb les rotllanes de fustam que encerclaven els barrils de peix salat venut als comerços de queviures sitgetans.»
DCVB. CERCOLET m. dim. per cèrcol. pl. Espècie de joc o dansa que es fa a Igualada per la festa major; es compon d'alguns nois que amb uns cèrcols guarnits ballen i fan diverses evolucions al so de tabal i gralla.
CITACIONS LITERÀRIES:
Bové, Penedès Folklore, p 35: «Tenim dades d’altre ball molt semblant als cercolets, que baix el nom de “Ball dels Pastorel·li” sortia en el mes de maig per la festa a la Verge del Roser».
ETNOPOÈTICA:
Estalella, Auca Festa major: «Pels pastors els pastorets, | pels boters els cercolets.»
Terminologia:
Vilà, Sitges festa major, p 21: «Fer la bota és en el ball de Cercolets el moment en què els minyons creuen els arcs que duen fent una mena de cúpula enlairada on s’enfila l’àngel per fer el seu parlament.»; p 27: «Cargol. És l’espiral que es realitza en un moment determinat del ball de Cercolets. Cada minyó porta agafat en una mà el seu arc i a l’altra l’arc del company, constituint així una llarga tira que gira en el sentit de les agulles del rellotge. Aleshores es creuen els cèrcols fins a construir una mena de cúpula on puja l’àngel. Després es fa la mateixa operació per desfer.»
