BALL PARLAT
m. | folkl. | |
Escenificació oral representada per una comparsa, en el marc d’una festa o all llarg d’un seguici festiu.
COMENTARIS:
De molts dels balls parlats que, després d’un temps en l’oblit, comencen a ser representats en les festes de tot arreu, en fem un article propi en aquest lèxic. Val a dir que alguns han estat representatius de determinades localitats: el ball de Sant Bartomeu a Sitges; el de Sant Crist a Salomó; el de Sant Julià a l’Arboç; el de Santa Magdalena a Bonastre; el de sant Martí a Sant Martí Sarroca; el de Sant Ramon a Masllorenç; el de Santa Rosalia a Torredembarra... Però també tenim referència a d’altres dels quals ja no en fem més esment, com el del Fill Pròdig; el de les Galeres; el de Sant Ignasi, el de Sant Jaume, el de Sant Joan, el de Sant Llorenç, el de Sant Magí, elde Sant Elm, el de Santa Fe, el de santa Margarita, el de santa Ursulina, el de la Vídua Judith, el de la Xiribita...
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major, p 34-35: «BALL PARLAT. Representació... que es feia a les places... en els dies de festa major. Té elements de música i coreografia que el fan semblant als balls, però la seva argumentació és teatral.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca, p 13: «sol·licitaven fer lo ball de la Rosaura; lo de Dames i Vells, lo del Serrallonga, o lo de Moros i Cristians.»
Vilà, Sitges festa major, 18: «Ball de Sant Bartomeu. Dues versions n’eren conegudes pel Penedès i al Camp de Tarragona, on el sant gaudia de fortes estimacions.»
