BALL PARLAT
m. | folkl. | |
Escenificació amb participació oral d’una comparsa, en el marc d’una festa i, especialment, en un seguici festiu.
COMENTARIS:
Hi ha balls parlats que han esdevingut força populars i, al llarg del temps, han estat representats en moltes poblacions (Balls de Dames i Vells, de Serrallonga, de Criades, de Sebastiana del Castillo, de la Rosaura, etc.); en canvi, d’altres, han estat més vinculats a les celebracions de caràcter local (ball de Sant Bartomeu a Sitges; de Sant Crist a Salomó; de Sant Julià a l’Arboç; de Santa Magdalena a Bonastre; de Sant Ramon a Masllorenç; de Santa Rosalia a Torredembarra, etc.).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aguiló Dicc.: PATERA, BALL DE LA. (Igualada): ball antic que fan per la festa major. Sinònim: ball de moros i cristians.
Bargalló / Gras, Festa major Torredembarra, 57: «el Ball de Criades consistia en crítiques mútues entre mestresses i criades... S’acusaven les unes a les altres amb un to satíric i irònic».
Bargalló / Gras, Festa major Torredembarra, 69: «El Ball de Santa Rosalia de Torredembarra no recull el fet de 1640».
Bosch, Abecedari Festa Major, 34-35: «BALL PARLAT. Representació... que es feia a les places... en els dies de festa major. Té elements de música i coreografia que el fan semblant als balls, però la seva argumentació és teatral... D’entre els balls parlats que s’havien interpretat a la comarca... cal esmentar els següents: el de les Criades, el de Dames i Vells, el de l’Espinela de Caspe, el del Fill Pròdig, el de les Galeres, el de Malasaigats, el de Malcasats, el de Marcos Vicente, el de Moros i Cristians, el de la Rosaura, el de sant Jaume, el de sant Joan, el de sant Julià, el de sant Llorenç, el de sant Magí, el de sant Martí, el de sant Ramon, el de santa Fe, el de santa Margarita, el de santa Ursulina, el de Sebastiana del Castillo, el d’en Serrallonga i el de la Vídua Judith.»
Bové, Penedès Folklore, 89: «Ball de Malcasats. Una comparsa amb mitja dotzena de parelles matrimonials mal avingudes».
Cruanyes. Llibre Arboç, 363: «Una de les danses o balls autòctons del segle passat fou el Ball de Sant Julià, que posseïa coreografia, música i parlaments similas a un rudimentari auto sagramental; l’argument representava diverses escenes de la vida del nostre Patró.»
Güell Barceló, Folguem, 24: «El ball de Serrallonga s’origina i es popularitza al segle XVIII... Va ser molt popular al Penedès»
Güell Barceló, Folguem, 25 «També tenia tradició un ball costumista anomenat “dels malcasats”. Consistia en 5 parelles casades i malavingudes que es reunien davant el batlle, el vicari i l’agutzil. Cada home exposava les queixes de la seva parella i a l’inrevés.»
Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca, 13: «sol·licitaven fer lo ball de la Rosaura; lo de Dames i Vells, lo del Serrallonga, o lo de Moros i Cristians.»
Vilà, Sitges festa major, 18: «Ball de Sant Bartomeu. Dues versions n’eren conegudes pel Penedès i al Camp de Tarragona, on el sant gaudia de fortes estimacions.»
Virgili Colet, Salomó, 53: «El ball parlat és un determinat tipus d’espectacle de carrer en el qual convergeixen la dansa ―música i coreografia― i els elements teatrals ―textos dramatitzats, escenografia i tramoia. El Ball de Sant Crist de Salomó és un ball parlat hagiogràfic...»
Vilà, Sitges festa major, 45: «Ball de Dones i vells: Representació de teatre de plaça on els executants disfressats de dones i homes casats, autoritats, gitano i diablots conformaven una batussa amb parlaments de dubtós gust... Va ser representat per tot el Penedès i el Camp de Tarragona per colles de pagesos que voltaven a l’estiu... També es coneix aquesta farsa amb el nom de Malcasats o altrament Dames i Vells.»]
Vilà, Sitges festa major, 79: «Ball de malcasats. És l’entremès on es representa una batussa entre esposos... De caient semblant al ball de dames i vells mb el qual es confon a voltes...»
Vilà, Sitges festa major, 113: «BALL PARLAT: compost de parlaments i una petita part coreogràfica resumida en unes passades, glossa l’aventurada vida d’aquest bandoler. Gaudia de certa acceptació pel fet d’endegar, al final, una rècula de trets amb els trabucs que portaven els intèrprets.»
