ATINENT
m. | topon. marin. | |
Obstacle submarí que dificulta la pesca en enganxar-s’hi els ormejos.
COMENTARIS:
Aquest mot és conseqüència d‘una pròtesi [tinent > atinent], fenomen fonètic que consisteix en l’addició d’un so al començamentl, afegitó característic i força freqüent al Penedès
INFORMACIÓ LÈXICA:
Gual, Mar fonda, 77: «A garbí de la Torre, cap a davant d’Altafulla, hi ha els atinents. Segons els Fabra, tinent és roca, o qualsevol altre obstacle, on és fàcil que s’enganxin els ormejos de pesca».
DCVB. TINENT. m. Porció de rocam o alguer o altre obstacle submarí on és fàcil d'enrocar o enganxar els ormeigs de pesca.
