ATINENT
m. | topon. marin. | |
Obstacle submarí que dificulta la pesca en enganxar-s’hi els ormejos.
COMENTARIS:
Mot ↑torrenc amb pròtesi per tinent.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Gual, Mar fonda, p 77: «A garbí de la Torre, cap a davant d’Altafulla, hi ha els atinents. Segons els Fabra, tinent és roca, o qualsevol altre obstacle, on és fàcil que s’enganxin els ormejos de pesca».
Montanya Llocs sotaiguats I: p 31. TINENT. «Informació oral: (Torredembarra) ‘roca, de vegades amb algues’.... Qualsevol obstacle podria denominar-se tinent. El DCVB deriva el significat mencionat, de l’antic adjectiu ‘que té’, ‘que reté’. Partint del sentit d’aquesta forma, podria postular-se que el fet de retenir l’art hauria pogut originar la nominació del lloc, estretament relacionada amb aquesta funció/acció... una particularitat dialectal recollida a la Ràpita, on textualment ens han comunicat que “la tinent no s’usa”. L’aplicació de l’article femení es repeteix a Torredembarra.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TINENT. m. Porció de rocam o alguer o altre obstacle submarí on és fàcil d'enrocar o enganxar els ormeigs de pesca.
