ARREU
m. | agric. | |
Eina agrícola
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ARREU. m. especialment, eina agrícola (Vall de Ribes, St. Feliu de C., Vilafranca del Penedès, Fraga, Tortosa, Vinaròs).
Giralt. Vocabulario viña, 53: ARREU. Apero. Nombre genérico de las herramientas a mano. «los sulfats de l’amoníac i de potassa deuen ser enterrats amb arreu o amb arada...» (El Labriego, 53).
Sadurní, Folklore II, 136: «els pagesos creuaven els arreus (arpiots, aixades, fangues...)».
