ARRENGLADOR ARRENGLADORA
m. i f. | folkl. | |
Qui posa ordre en els seguicis i processons.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Abecedari Festa Major, 30: «arrenglerador. Persona que amb una vara de llautó anava amunt i avall pel centre de les processons, especialment les de les F. M. i tenien cura del desenvolupament continuat de l’itinerari, al mateix temps que vetllava per la bona compostura i ordre de tots els que hi prenien part»
DCVB. ARRENGLADOR, -ORA. m. i f. Qui posa en ordre (Lacavalleria Gazoph.).—a) Arrenglador de professó: home que va a les processons i té esment a procurar que vagen ordenades (Valls).]
CITACIONS LITERÀRIES:
Bosch Planas, Festa major vilafranquina, 63: 63 «imposar l’ordre i el pas respectuós en tota aquesta catèrvola havia de ser una labor d’una certa delicadesa, una tasca coordinada en què s’imposava un personatge d’ordre: l’arrenglador»; 65: «Del Pepito Esteva és de qui la saviesa popular ens ha deixat els millors referents de la tasca d’arrenglador de processons ma»; 69: «tot i els esforços de Claudi Marquès, el darrer arrenglador»; 70: «amb arrenglador o sense, la processó de Sant Fèlix arriba el dia 30 d’agost al vespre a la Basílica».
