ARRELAT
m. | vitic. | |
1. Brosta que treu un cap de sarment colgat.
2. ↑Peu americà, abans de ser empeltat.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt. Vocabulario viña: ARRELAT. Barbado o portaninjerto. «la plantació amb arrelats que sien esporgats de brosta nova...» (Riba. Preu vi, 71).
Sadurní Vocab. vinyater: ARRELAT. Dit del cep americà, bord, sortit del planterista, tot esperant ser empeltat al segon any.
Cartilla rústica, 7: «per a la plantació dels arrelats.»
DCVB. ARRELAT m. II. Estaca americana que han tinguda un any a un planter o viver i que després de treure rels és trasplantada a la vinya (Vilafr. del P., Falset). Abans d'introduir-se la vinya americana, colgaven un cap de sarment, el qual arrelava i treia, i aquella brosta era l'arrelat (Falset).
