AVENC
m. | topon. | |
Cavitat natural d’entrada vertical o molt inclinada.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Norbert Font i Sagué, crònica d’una excursió a Can Ros de Subirats, apud Querol, Subirats. p 141: «emprenguérem el camí envers la cova dita de l’Avenc».
Massanelll Perfum de terra, 33: «Cercar-te, | és allunyar-me de l’avenc | de la meva sol·litud»
CITACIONS LITERÀRIES:
Norbert Font i Sagué, crònica d’una excursó a Can Ros de Subirats, apud Querol, Subirats, p 141: «emprenguérem el camí envers la cova dita de l’Avenc».
ONOMÀSTICA:
Toponímia: L’Avenc de l’Esquerrà (Olesa de Bonesvalls)
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. AVENC m. || 1. Obertura natural de la terra, de direcció quasi vertical o molt inclinada i de gran profunditat.
DIEC. AVENC m. Cavitat natural constituïda essencialment per un pou d’accés i eix verticals o molt inclinats.
