ARGILAGA
f. | bot. | |
Arbust molt espinós, de flors grogues, propi de llocs pedregosos i assolellats (Genista scorpius).
COMENTARIS:
La pronúncia argilaga, que és la predominant al Penedès, és una dissimilació d’argelaga, nom de la planta en la llengua estàndard. També hi ha la variant argelada.
La presència de les espines, priva de la confusió amb la ginesta, a la qual, de lluny, fa recordar la intensa floració groga.
No s’ha de confondre amb la ↑gatosa (Ulex parviflorus), planta espinosa que s’hi assembla, i que també és anomenada argilaga.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Cruañes, L’Arboç, 62: «Argilaga (Ulex parviflorus»
Miret Mestre, Ribes paraules: «argilaga per argelaga».
Parés, Diversitat lèxica: «argilaga: Recollit a Canyelles, Cubelles, Cunit, Olivella, Ribes, Sitges i Vilanova.»
DCVB. [əɾʒi’laɣə] (Penedès, Vendrell)
CITACIONS LITERÀRIES:
Massanell, Del meu terrer, 14: «... com s’hi mustiga | l’or de la tarda, | l’argelada en flor.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. ARGELAGA f. Arbust de la família de les papilionàcies, molt espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, flors grogues que s’obren a la primavera i fruit en llegum (Genista scorpius).
