ARBRE DE MAIG
m. | folkl. | |
Arbre que, a diverses poblacions, hom planta el mes de maig en una plaça i a l’entorn del qual s’organitzen cerimònies festives.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní, Folklore I, 369: «A Sant Quintí de Mediona, per les festes de Carnaval plantaven l’arbre de maig, amb un ninot al seu cim.»; 371: «Els joves, la primea nit de lluna plena de maig, anaven al bosc a tallar el millor pi... i el plantaven al mig de la plaça».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. MAIG. m. || 4. Arbre esporgat de les branques baixes i adornat amb flors i cintes, que es plantava a la plaça o al carrer el dia primer de maig, i al voltant del qual es feien danses i altres cerimònies festoses... Al Albi tenen un maig que és bo per fer-ne una arcada, Milà Romancerillo, 335.
