APORRINAR
v. tr. | caract. | |
Malparlar, insultar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. APORRINAR. v. tr. || 3. Maltractar de paraula (Penedès, Camp de Tarr.).
CITACIONS LITERÀRIES:
Llorens, Ben nascuda, 247: «En el que també m’he pogut fixar és que Eugènia usa amb propietat mots tan rars de sentir com [...] aporrinar».
Roig Raventós, J. Tecleta, 82: «aquelles veïnes tafaneres i aporrinadores que ensumen com els cans perdiguers els misteris de les cases, àvides de malparlar i fer comentaris poc caritatius».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. APORRINAR. v. tr. || 4. Fer malbé (Martorell).
DIEC. APORRINAR. v. tr. Omplir d’improperis.
