f. | local. relig. alim. | |
A Vilanova, coca feta de farina i oli, coberta de sucre i mel, i amb una candela al mig, que forma part de la cerimònia religiosa dedicada als difunts el dia de Tots Sants.
Garcia Soler, Vilanova Carnaval, 405: «La tarda de tots Sants... Cadascun d’ells havia comprat abans una coca rodona (conegudes amb el nom d’animetes), feta de farina i oli, coberta de sucre i mel. Al bell mig hi havia un forat on era col·locada una llarga candela que anaven desenroscant a mesura que es consumia. Finida la cerimònia religiosa s’encaminen, la coca al palmell de la mà... cap al cementiri, amb precaució que no s’apagui la candela... Cada grup cerca el tros de terra on descansen els avantpassats immediats, deixen la coca al damunt mateix, i preguen fins que la candela s’ha apagat i ha torrat el sucre. Agafen la coca i se la mengen amb la serietat que el cas requereix...»
[DCVB. ANIMETA f. (dim. de ànima) II. 2 a) Petit ble revestit de cera que, ficat a una llauneta amb suros o a un suro que neda dins un tassó d'oli, serveix per fer una claror molt mitigada dins les cambres de certs malalts (Barc., Mall., Men.).