ÀNGEL
m. | ||
1. folkl. En algun ↑ball amb parlaments, l’infant que degudament disfressat, representa un àngel
2. arqui. Àngel del campanar. Escultura que representa un àngel i que corona alguns campanars penedesencs.
COMENTARIS:
INFORMACIÓ LÈXICA:
Vilà, Sitges festa major, 13: Àngel: En el ball de Cercolets és el petit minyó que, vestit amb túnica de gassa i amb una cinteta lligada al cap a tall de corona, puja dalt dels cèrcols creuat en forma de volta. Branda a la mà una petita espasa de fusta empurpurinada tot dient els versos adients al moment de la facècia».
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà, Hores vagaroses, 134: «Sovint passo pel Vendrell... I cada vegada que veig l’Àngel del Campanar envio mentalment un saludo a vostè.»
Garcia Soler, Vilanova Carnaval, 220: «Un llamp atrevit, en un dia de tempesta, havia ferit greument l’àngel negrós, de bronze, del campanar vilanoví, llevant-li una de les cames. El Carnestoltes, vist que no l’arreglaven, ho aprofitava per dir: “Què dirà el Vilafranquí | que sempre hus ha criticat, | cuan vegi qu’és esgarrat | lo més alt vilanoví?”. I tot seguit els tirava en cara l’apel·latiu de “vila dels coixos” que podrien rebre els forasters, en comprovar llur passivitat a fer-lo restaurar: “Ab això l’adobaria. | Poble! no’t dolguin’ls rals, | perquè d’àngels avuy dia, | n’hi ha pochs y passen alts”»
Jorba / Solé. Milà i Fontanals, 15: «(Milà) recorda que “l’àngel que corona la torre de Santa Maria” és un punt de referència del lloc per a residents i element de desig per als vilafranquins forans».
Massanell Perfum de terra, 206: «”Cançó íntima” Si hagués d’anar a viure lluny | de la meva Vilafranca, | sense esperança a un retorn, | quin seria el meu bagatge? || Doncs prendria el tros més alt | del campanar amb el seu àngel | perquè m’indiqués, constant, | on he deixat terra i casa».
M. Milà Fontanals, apud Jorba Milà Fontanals penedesenc, 16: «Com Milà recorda al discurs de 1876 al Centre Agrícola del Penedès: “Tots los bons vilafranquins s’alegren si poden veure, sisquera una vegada l’any, l’àngel que remata nostre bell campanar.»
