f. | folkl. castell. | |
1. Salutació que fa l’anxaneta en coronar un castell. Fer l’aleta.
2. Anxaneta.
Un bon exemple de com el nostre vocabulari de festa influeix en la llengua general és l’expressió d’origen casteller fer l’aleta, que ha pràcticament esborrat el sentit més corrent que tenia de “festejar, anar al darrere d’una noia”.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ALETA f. III. Fer l'aleta. || 2. Alçament de mà que fa, com a salutació, l'enxaneta dels Xiquets de Valls, quan és al cap d'amunt del castell humà.
DCVB. XIQUETS DE VALLS. Un castell es dóna per fet quan l'enxaneta fa l'aleta, és a dir, quan saluda amb el braç; en aquest moment, l'exercici és coronat; en haver fet l'aleta, baldament el castell s'esfondri, es considera realitzat. En els anomenats castells amb el pilar al mig, són de rigor dues aletes: una dalt el castell, i l'altra dalt el pilar. ... L'enxaneta té al Vendrell el nom de l'aleta.
Ramon, Vaca de llet. 81: «L'Enxaneta arribava al cim, les gralles senyalaven el toc d'aleta, i un xardorós aplaudiment ressonava.»