ALETA
f. | folkl. castell. | |
1. Salutació que fa l’anxaneta en coronar un castell. Fer l’aleta.
2. Anxaneta.
COMENTARIS:
Un bon exemple de com el nostre vocabulari de festa influeix en la llengua general és l’expressió d’origen casteller fer l’aleta, que ha pràcticament esborrat el sentit més corrent que tenia de “festejar, anar al darrere d’una noia”.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major Vilafranca, p 24: «Fer l’aleta: En lèxic casteller, gest o acció que fa l’anxaneta, un cop és al cim del castell, alçant la mà per donar a entendre que acaba de coronar-lo i que és carregat, mentre una nota llarga i aguda de la gralla assenyala aquest punt dde la construcció. L’aleta presenta una variant en el pilar ja que el gest de l’anxaneta es manté en aquells que són aixecats per sota o caminant. Una altra variant son les construccions que necessiten més d’una aleta com els castells amb estructures de Cinc, de Sis, o de Nou.»
DCVB. ALETA f. III. Fer l'aleta. || 2. Alçament de mà que fa, com a salutació, l'enxaneta dels Xiquets de Valls, quan és al cap d'amunt del castell humà.
DCVB. XIQUETS DE VALLS. Un castell es dóna per fet quan l'enxaneta fa l'aleta, és a dir, quan saluda amb el braç; en aquest moment, l'exercici és coronat; en haver fet l'aleta, baldament el castell s'esfondri, es considera realitzat. En els anomenats castells amb el pilar al mig, són de rigor dues aletes: una dalt el castell, i l'altra dalt el pilar. ... L'enxaneta té al Vendrell el nom de l'aleta.
CITACIONS LITERÀRIES:
Ramon, Vaca de llet. 81: «L'Enxaneta arribava al cim, les gralles senyalaven el toc d'aleta, i un xardorós aplaudiment ressonava.»
