loc. | ||
Síncope de la salutació Ave Maria! que es fa en entrar a una casa.
Encara que aquesta contracció de la salutació Ave Maria!, que fan els que entren en una botiga, és habitual a tot el territori català, val la pena de considerar-la perquè ha estat citada per tots els informants de l’enquesta a la rodalia de Torredembarra.
Sovint i poc o molt perceptible, l’expressió pren la variant començada amb la diftongació Au Maria!.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sala Figueras. Vida quotidiana Rovira Roja.,174: «Una manera de fer-se notar quan s’arribava a una casa era dir ei cridant, tocar el picaporta, o cridar au maria, repetint-t’ho fins que sortia algú; és un costum encara vigent.»
Sadurní, Folklore I, p 225: «Saludar amb la invocació de “Ave Maria Puríssima!” en entrar en una casa”».
Beneyto Locucions, p 253: « A Maria!: Salutació en entrar en una casa, reducció prou emprada al Penedès de la més general «Ave Maria».
Garcia Soler, Xavier, apud Marrugat / Joan Dites Penedès: «Val més un renec ben dit que no una au-maria mal resada».
DCVB. AVE MARIA || 1. Paraules de salutació a la Mare de Déu. Ave Maria! Saluda't lo teu servidor, Llull Blanq. 87, 3. a) Aqueixes paraules s'usen generalment a Catalunya per saludar en entrar a una casa i se solen pronunciar aumaria, o aumaria puríssima (Empordà, Ripollès, Camp de Tarr.).