AFUAR

v. tr.

ofici.

Fon.: [əfu’a]

A un ferro, aprimar-lo d'un cap.

INFORMACIÓ LÈXICA:

Muntaner, Peculiaritats Sitges, 197: «afuar ‘aprimar un ferro per una de les seves puntes’».

EXEMPLES:

Muntaner, Peculiaritats Sitges, 197: «si no afues aquesta escarpra, poc forat faràs a la paret»

CITACIONS LITERÀRIES:

Massanell Perfum de terra, 25: «la campana ha afuat amb sos drings de metall | la pausada quietud dels deserts carrerons».

LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. AFUAR. v. tr. || 1. Agusar una cosa; aprimar-la o fer-li punta per un cap (Vic, Torelló):

DCVB. AFUSAR. v. tr. Aprimar d'un cap, donar forma de fus.