AFRAU
f. | topon. | |
Indret voltat de desnivells que deixen poca terra per conrear.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Vocab. vinyater. AFRAU. «Vinya situada a dins d’una petita fondada (El Vendrell)»
DCVB. AFRAU. f. || 1. Fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre dues muntanyes o penyals (Ross., Ripoll, Olot, Pobla de L., Solsona, Cardona) || 2. Contrada, endret; especialment paratge de mal pas o poc poblat; «Ve de l'afrau de ponent» (Banyoles, Vendrell).
