ACOTXAR
v. tr. | ||
DIEC. ACOTXAR. v. tr. Fer que la roba abrigui bé (algú), especialment en el llit. Acotxeu-lo bé, que no es refredi. Acotxa’t i procura de suar.
EXEMPLES:
Garriga, Nadal Pachs, 64: «acotxat amb el feixuc gambeto de l’avi que encara ens feia el servei d’abric...»
CITACIONS LITERÀRIES:
Jofre Vilà, Diversòrum sitgetà, apud Esquerda, Ciutat record, 218: «evolucionà finalment, acotxat per l’Ajuntament i les forces vives oficials, en el Festival actual».
Milà i Fontanals, M., apud Pujol, Observacions Romancerillo, 19: «si n’estich al llit cotxada»
Roig Raventós, J., Nuvolades, 91: «La dona cop de fer-li beure aigües calentes i tenir-lo ben acotxat, ben calent...»
Roig Raventós, J.. Tecleta, 13: «anà a la cambra alcovada per acotxar-la i senyar-la i la trobà morta».
