ACOTXAR, COTXAR
v. tr. | vitic. | |
1. v. tr. Fer que la roba abrigui bé (algú), especialment en el llit.
2. v. tr. vitic. Colgar amb terra l'empelt del ↑cep americà.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. COTXAR v. tr. Abrigar, tapar amb la roba del llit (Empordà, Barc., Penedès, Camp de Tarr.).
DCVB. COTXAR v. tr. Colgar l'empelt acostant-hi terra (Vilafranca del Penedès).
CITACIONS LITERÀRIES:
Garriga Nadal Pachs, p 64: «acotxat amb el feixuc gambeto de l’avi que encara ens feia el servei d’abric...»
Jofre Vilà Diversòrum sitgetà, apud Esquerda, Ciutat record, p 218: «evolucionà finalment, acotxat per l’Ajuntament i les forces vives oficials, en el Festival actual».
Milà i Fontanals, M., apud Pujol, Observacions Romancerillo, p 19: «si n’estich al llit cotxada»
Roig Raventós, J. Nuvolades, p 91: «La dona cop de fer-li beure aigües calentes i tenir-lo ben acotxat, ben calent...»
Roig Raventós, J. Tecleta, p 13 «anà a la cambra alcovada per acotxar-la i senyar-la i la trobà morta».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. COTXAR v. || 1. tr. Colgar, posar al llit (Perpinyà). a) refl. Colgar-se, ficar-se al llit (Rosselló, Vallespir, Empordà). Aneu-se'n a cotxar, neu se'n al llit. mestressa, Milà Rom. 104. || 2. intr. Jeure, estar colgat (Urgell).
DIEC. ACOTXAR. v. tr. Fer que la roba abrigui bé (algú), especialment en el llit. Acotxeu-lo bé, que no es refredi. Acotxa’t i procura de suar.
