ACOTAR
v. tr. | ||
Inclinar el cos, ajupir-lo.
COMENTARIS:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 197: «acotar-se ‘inclinar-se, ajupir-se’ “es va acotar per collir el llibre que li havia caigut’. Tant el DIEC-2 com el DCVB donen aquest sentit a acotar, però, fora de Sitges, i potser a tot el Penedès, el seu ús és escàs i ha estat substituït per la paraula sinònima ajupir-se.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ACOTAR v. tr. || 1. Inclinar, dirigir cap avall una part del cos; cast. inclinar. «Acota el cap, que no et peguis un cop al sostre» (Solsona, Cardona, Valls). «Acota s'esquena; si no, no passaràs» (Menorca). || 2. refl. Inclinar-se, doblegar el cos inclinant el cap i l'esquena cap envant (Solsona, Cardona, Vic, Mall., Men.).
EXEMPLES:
Aixalà, Hores vagaroses, 77: «Entro acotant-me, per a no ensopegar amb el capçal de la porta»
Manel Ferrer, Anècdotes Sitges, apud Esquerda Ciutat record, 210 «En sentir els trets, els dos que estaven acotats a la vinya, deixaren els raïms a terra i a córrer s’ha dit!»
Carles Querol a Tres de vuit, 24 febrer 2012: «Maleït morrut roig. Plaga. Entristeix adonar-se de la seva lenta agonia que es fa evident a mesura que les palmes s’assequen i s’acoten fins a quedar cap per avall i sense el seu color verd característic».
Manuel Raventós, a L’Àpat núm. 68, 1905: 272 «Ja no és un pagès sempre acotat de cap a terra.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Farrerons Corpus a Sitges, apud ESQUERDA ciutat record: 69 «tothom, acotat a terra».
Garcia Soler, Vida marinera, 305: «es diu quan hom veu les cuixes d’una dona, perquè s’ha acotat.»
Rovira Collita tardana: (“Paisatge de Provença”, fragment): «... però jo sento renillar | els esquadrons de cavalls ràpids | per sobre els arbres acotats.»
