f. pl. | folkl. | |
En un castell humà, components del nucli de castellers situats en la part més densa i fosca de la pinya.
Ricard Aranda Arguimbau (molts anys casteller de Vilafranca): «Una vegada que em tocava fer de baix, vaig sentir que un es queixava, que no podia més, i jo li vaig dir “Tu calla, a patir, que estem a galeres!” i, com que al cap de colla li va fer gràcia, des d’aleshores que s’usa el nom de galeres en els castells».
Badell, Més castellera: «Recital de força i coratge de les nostres incansable galeres quan va tocar recórrer a l’èpica.»
Fonxo Blanch, Pregó Festa Major: «Els castellers de galeres sou el pedestal del martirologi».
Fonxo Blanch. “Una efusió de sinceritat, sense estar de res més”, a Com han estat i com som els catalans, edició de 1998: «si es tornava a tirar un pilar de vuit, novè peu casteller de titàniques galeres»... «Galeres catalanes hereves de muntanyencs, pagesos, mariners i comerciants a una franca vila... on només feudals i mercantils no fan pinya solidària a l’àgora més castellera...»