ABLAGIR
v. tr. | ||
Socarrar, cremar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ABLAGIR v. tr. Aflamar, encendre amb flamarada (Penedès). «el paller s’ha ablagit» (Avinyonet).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Aguiló Dicc. ABLAHIR (Bràfim): «la calor forta ablaeix».
DCVB. BLAIR v. tr. || 1. Recremar, encalentir excessivament, amb ardor de foc (Pla d'Urgell, Vall de Boí, Priorat, Camp de Tarr.). «Fa un sol que blaeix». «¡Quina solellada! M'ha deixat blaït!»; «Fa un sol que blaeix les pedres» (Reus). «Se m'han blaït les sangs» (Falset). || 2. Produir dolor per la calentor excessiva (Urgell, Camp de Tarr.); «Aquesta aigua és bullenta, m'ha blaït la mà» (Valls).
