ABASTAR, BASTAR)
v. tr. | ||
Aconseguir d’envoltar quelcom amb els braços.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ABASTAR v. II. tr.| Abrigar o cenyir completament una cosa amb la mà o amb els braços. «és un pi que tres homes no l’abasten» (Penedès). Variant formal: bastar.
ETIMOLOGIA:
DCVB. ABASTAR derivat de bastar, i aquest del grec βαστάζειν ‘portar, tenir, alçar, sostenir; cf. Schuchardt (Zsch. r. Phil. XXXIII, 39 ss.) i Coromines DCECast. I, 420.
