ABASTAR, BASTAR)
v. tr. i intr. | ||
1 intr. Arribar a un lloc o objecte que era distant.
2 intr. Ésser suficient.
3 tr. Aconseguir d’envoltar quelcom amb els braços.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ABASTAR v. I. intr. || 1. Arribar a un lloc o objecte que era distant. || 2. Esser suficient (Valls, Caldes de Montbui, Alguer). II. tr. || 1. Agafar una cosa que està alta o allunyada, que es necessita allargar el braç o fer un esforç per arribar-hi. Abastar fruita: collir-la amb les mans, sense batollar ni sacsejar l'arbre (Empordà, Cerdanya, Ripollès, Vic, Borges d'Urgell, Vendrell, Falset). || 2. Abrigar o cenyir completament una cosa amb la mà o amb els braços; cast. abarcar, coger. «Es un pi que tres homes no l'abasten» (Penedès). Variant formal: bastar.
ETIMOLOGIA:
DCVB. ABASTAR derivat de bastar, i aquest del grec βαστάζειν ‘portar, tenir, alçar, sostenir; cf. Schuchardt (Zsch. r. Phil. XXXIII, 39 ss.) i Coromines DCECast. I, 420.
