MONFLÓ
m. | alim. local. | |
Mena de pastís gruixut i allargat que fan a Sitges, amb una consistència que recorda les mones de Pasqua.
COMENTARIS:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 209: «Monfló és un dolç propi de Sitges, i, per tant, també és només sitgetana la paraula que li dóna nom.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 209: «monfló. Dolç de forma plana i allargada, de com un pam de longitud, fet amb pasta de mona... És d’una consistència com de pa de pessic, amb gust de matafaluga, amb la superfície empolvorada amb sucre.
Parés, Diversitat lèxica: «monfló mofló: pasta de mona. Aquest mot és genuïnament sitgetà. Monfló o pasta de mona».
Sadurní Vallès, Folklore 2, 235: «Sitges... el monfló, pastís amb pasta de pasqua»
EXEMPLES:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 209: «A cal Quildo fan els millors monflons de Sitges.»
ETIMOLOGIA:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 209: «Pel que fa al seu nom, ningú no sap l’origen. Vaig preguntar al seu fabricant tradicional d’on venia i em va respondre, de manera totalment inversemblant, que venia de mufló, un bòvid remugant de grans banyes. Aventurant alguna hipòtesi, sembla que hagi d’estar relacionat amb el verb inflar. Existeix, almenys al Pallars, l’adjectiu monflut amb el significat de boterut, si bé cal dir que el monfló no és pas boterut. Agafant-me, a aquesta possibilitat etimològica he adoptat la grafia monfló, amb -n-, encara que també seria possible escriure momfló, amb -m-. Als diccionaris també hi ha l’adjectiu xomfle, amb el sentit de flonjo, tou, com els monflons, però seria difícil d’explicar el canvi de la x- inicial per una m-.»
