SEC
m. | topog. | |
↑Secallets, barra de sorra sotaiguada a poca distància de la platja.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Alari, Volerany, 89: «Els “secs”―pronunciat amb e oberta― són dues línies del fons marí ―hi ha qui diu tres―, paral·leles a la costa, en què es produeix un canvi de rasant».
Alari, Volerany, 89: «la platja de Calafell és de pendent molt suau ... has d’avançar molts metres mar endins perquè l’aigua et vagi cobrint, i has d’haver superat el sec per perdre peu definitivament... els nostres pescadors diuen que “Calafell és una platja molt seca”»; «Entrant al mar caminant, t’hi vas submergint... fins que arribes a un punt on, sobtadament, el fons marí puja: això és el primer sec... Dret en el primer sec, el nivell d’aigua t’arribava a les anques o a la cintura. Entre aquest primer sec i el segon, l’aigua cobreix totalment el banyista... però arribat el segon sec, tornes a fer peu. Dret allà, l’aigua t’arribava al pit... Els ports de Segur de Calafell i Coma-ruga, amb la consegüent modificació dels corrents marins, i la regeneració artificial de les platges... han modificat sensiblement la morfologia del fons marí»
Gual Gallofrè, Mar fonda, 75: «A garbí de Tarragona, hi ha el sec, que és mar de poc fons fins moltes milles lluny de la costa»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SEC. II. m. (substantivat) || 1. Lloc o porció de terreny, de roca, d'arena, etc., que dins la mar està a molt poca profunditat (Costa de Llevant, Barc., Tarr., Mall.).
