CINTES
f. pl. | marin. | |
És el nostre nom per a l'herba coneguda com a ‘alga dels vidriers, altina o posidònia’ (Posidonia oceanica). Forma extenses praderies sotaiguades no lluny de la costa, però no massa fondes perquè, en necessitar la llum solar, depenen de la claredat de l’aigua.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Comes / Gual, Mar pescadors, 62: «La posidònia és l’herba marina de les nostres platges mediterrànies. A Baix a Mar sempre s’han dit cintes i en català se l’anomena altina o alga dels vidriers.»
Corbera / Abelló, Peixos Torredembarra: Alga, cintes: Posidonia oceànica.
Trini Mir Hernández ”Posidònia”, a Cintes, 55, p 14: «Posidònia... també coneguda amnb els noms de altina, alga dels vidriers, cintes... Els rizomes: galls, cues d’alga... Quan aquests formen masses arrodonides s’anomenen pilotes.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. ALGA DELS VIDRIERS. f. bot. Planta fanerògama de la família de les posidoniàcies, de rizoma horitzontal, cobert de restes fibroses de les fulles mortes, fulles cintiformes, flors petites en inflorescències espiciformes i fruit carnós, que forma extenses praderies marines en les fondàries costaneres, sobre substrats predominantment sorrencs, les fulles mortes de la qual eren emprades pels vidriers per a embalar els objectes fràgils (Posidonia oceanica).
