ESCORÇAR
v. tr. | agric. | |
Llevar l’escorça dels arbres.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Vallèsd, Vocab. vinyater. ESCORÇAR. Destruir, els pagesos, proveïts d’uns gunats de ferro rasposos, les larves que dormitaven a l’escorça dels ceps a l’hivern.
Sivill, Nostra pagesia, 55: «Una de les feines que feien la gent dels pobles d’Albinyana i de Bonastre era la “d’escorçar”, és a dir, treure l’escorça dels pins per enviar-la a les fàbriques de tints d’Igualada... La feina “d’escorçar” era delicada, ja que es podia rascar la segona pell del pi i aquest podia morir.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ESCORÇAR. v. tr. Llevar l'escorça.
