XIQUETS
m. pl. | folkl. | |
Castellers. Fer els xiquets ‘muntar castells humans’.
COMENTARIS:
Cal atribuir als penedesencs l’origen de la sinonímia xiquets/castellers, en identificar els integrants de les colles castelleres de vallencs pel nom de xiquets que entre ells mateixos s’anomenaven, un ús propi del Camp de Tarragona i no pas del Penedès.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bofarull Costums que es perden, 173: «Lo nom de Xiquets de Valls que ara donen alguns als homens de les torres, no té més origen que el títol d’una inspirada composició poètico-musical del músic poeta Clavé».
Cruañes, L’Arboç, 366: «Tots sabem que per “Xiquets de Valls” no sols es coneixien les colles d’aquella vila sinó que durant molts anys ha estat el nom genèric d’aquesta activitat folklòrica sense fer distinció de la vila de procedència»-
DCVB. XIQUETS DE VALLS. Colla d'homes i nois que en la festa major de diverses viles del Camp de Tarragona i del Penedès formen torres o castells amb llurs cossos superposats.
DCVB. Els Xiquets de Valls és una denominació que indica la localitat on probablement va néixer l'espectacle dels castells humans, que avui en dia està estès per diversos llocs del Camp de Tarragona i pel Penedès, sobretot a Vilafranca i al Vendrell.
EXEMPLES:
«Aquest any han contractat per a la Festa major les colles de xiquets de la Nova de Valls i dels Nens del Vendrell», «S’han passat el matí al pati fent xiquets», «Aquest nen, com s’emparra! Aniria bé per fer xiquets!».
CITACIONS LITERÀRIES:
Bas, La Nari, 138: «la notícia d’haver sigut contractades les dugues colles de xiquets de Valls».
Bové, Penedès Folklore, 106: «Els Xiquets de Valls no són coneguts en el dia d’avui a Valls i sa comarca baix aquest nom, ho són per “Colles de castellers” i “Els Atletes”. Amb motiu d’haver vingut a aquesta vila... Clavé junt amb... Eduard Vidal de Valenciano... rebé la inspiració per escriure i musicar el gran coral descriptiu de nostra Festa Major Els Xiquets de Valls, nom que des de llavors ha quedat com a propi de dits castellers».
Estalella, Auca Festa major: « Els Xiquets pugen castells | fins més amunt dels penells. | Les gralles diuen ¡Xiquet, | aguanta que no està fet!»
Ramon, Vaca de llet, 69: «somnià que els Xiquets feien un castell a ple sol».
Solé Bordes, Gallemí, 31: «un anys que va estar a punt de no haver-hi Xiquets de Valls a la plaça vilafranquina».
Torras Bages, Tradició catalana (Cuscó, Toc castells 10): «Los castells de xiquets, viril manifestació símbol de la força i de l’aplom del nostre poble...»
Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca, 23: «los aguts espinguets de les gralles que amb sa tradicional tonada marcaven los moviments de ascensió dels Xiquets de Valls que pujaven lo castell, o los tres pilans o la torre o lo torrot o l’espadat»; 36 «fins tocar lo balcó de la casa de la vila, a on los Administradors rebien amb braços oberts als xiquets».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Aguiló Dicc.: XIQUETS DE VALLS. Els qui fan castells pujant uns damunt dels altres.
