LLARGANDAIX
m. | zool. | |
(Variant: llagardo)
És un sauri de color verdós que sense la cua pot passar dels dos pams de llargària i que és, sens dubte, el més gran del Penedès (Timon lepidus).
COMENTARIS:
El nom li ve d’una metàtesi de l’estàndard llangardaix.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer / Guasch / Salvadó, Fauna Parc Foix, 28: «Llargandaix ocel·lat (Timon lepida)... mots que ens han semblat poc arrelats a les nostres comarques i que... ja tenien un vocabulari àmpliament consolidat... llargandaix (en lloc de llangardaix)».
Sampere, Amfibis rèptils Anoia, 214: «Lacerta lepida. Llargandaix ocellat. Llagardo... Llargandaix gros i robust pot arribar a medir 600 mm de longitud total.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Bàyer / Guasch, Itineraris Gaià Foix Anoia, 97: «Veiem un llargandaix que travessa el camí... Aquest és l’ofidi del nostre país que pot assolir majors dimensions. El que acabem de veure fa uns dos pams, però n’hi ha que poden arribar-ne a fer fins a tres.»
Cruañes, L’Arboç, 74: «Rèptils... alguns llargandaixos...»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. LLANGARDAIX OCEL·LAT.[o LLANGARDAIX COMÚ] f. zoo. Llangardaix de mida gran, cos cilíndric i robust, cap prominent amb mandíbules poderoses i coloració general verd groguenca, amb un reticulat fosc i amb algunes fileres de taques blaves als costats, que és l’espècie més comuna a Catalunya i al País Valencià (Lacerta lepida).
DCVB. LLAGARDO m. Llangardaix (Cervelló, Martorell).
ETIMOLOGIA:
DCVB. Probablement d'una forma del llatí ibero-romànic *LACARTUS variant de LACĔRTUS, mateix significat... i la variant llargandaix per analogia de llarg
