ROSTA
f. | alim. | |
Llesca de pa fregit o torrat amb força oli.
COMENTARIS:
DCVB. ―Estar de moltes rostes: estar de bon humor (Penedès).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Roig Fontseca, Masllorenç, 50: «Al temps de l’oli, es feien rostes, que eren una llesca de pa torrat, sucat a l’oli calent».
Solé Bordes, Catànies, 75: «la família s’aplegava al trull, feia fred i a l’estufa es cremava la remolta que s’havia tret dels cofins. Era el moment de llescar pa i acostar-lo vora el foc, la flaire inconfusible del pa torrat desvetllava la gana fins i tot dels més desmenjats. La llesca encara calenta s’acostava al raig d’oli que queia cap al cup. Heus ací la veritable rosta, ben xopa, amb una espurna de sal, potser amb l’acompanyament d’una presa de xocolata.»
DCVB. ROSTA. f. || 2. Llesca de pa fregida amb suc de cansalada (Lluçanès, Plana de Vic, Penedès). || 3. Llesca de pa torrat i mullat dins oli novell (Igualada, Ll., Vendrell, Camp de Tarr.).
ETNOPOÈTICA:
DCVB. Loc.: ―Estar de moltes rostes: estar de bon humor (Penedès)
