ANTARA
f. | agric. | |
Capçalera d’un conreu que en girar l’arada resta sense llaurar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aguiló Dicc.. ENTARA. (Penedès) Torta que al capdamunt i al capdavall dels solcs de la llaurada s’ha de fer per girar el parell de bous o mules que arrossega l’arada.
Giralt. Vocabulario viña, 4: ENTARA. Rebozo. Extensión de terreno en los bordes de las viñas que permite el giro de los arados, la cual suele tener un marco de plantación distinto del resto de la viña.
Sadurní Vocab. vinyater. ANTARA. «Tros de terra que es deixa de conrear, voltant la vinya, per a girar-hi els animals i treure’n els fruits.»
ETNOPOÈTICA:
Marrugat, Filomena, 380: « En primer lloc, la petjada del parlar penedesenc: - antara: faixa a l’extrem d’un tros llaurat on no ha pogut arribar l’arada (cobla núm. 39): “Diu que a un mosso que amb l’arada | a llaurar no en té d’igual, | li va dir la masovera | que a l’antara hi fes jornal...“»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ANTARA. f. Faixa de terra de la partió, que cal llaurar de través perquè ha quedat sense llaurar pel dret (Conflent, Cerdanya, Camp de Tarr., Cast., Val., Gandia, Al.).
DECat. ANDANA. ...l’aranès antara és ‘la franja dels conreus que queda sense llaurar en cada extrem, perquè és on gira l’arada’...
