RECAR
v. intr. | carac. | |
(Variants: racar, raucar) Saber greu.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. RECAR. (o racar). v. intr. Saber greu, causar sentiment de disgust una acció, una pèrdua, un mancament (pir-or., or., occ.). «Això sí que em raca!» (Igualada). «Me raca, però no hi ha més, me n'haig d'anar» (Penedès).
DCVB. En les formes rizotòniques hi ha vacil·lació entre el radical rec- i el radical rac-: em reca [əm rékə] o em raca [əm rákə].
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. RECAR. v. intr. Saber greu. Em reca molt d’haver-vos de deixar, de deixar-vos. No et reca de no haver-hi anat? Com li reca, ara, de no haver donat el seu consentiment!
DCVB. 2. RAUCAR. v. intr. Saber greu, recar (Penedès). «Li rauca haver de pagar».
