BALL

Bargalló / Gras Festa major Torredembarra, 51: «els elements que tenen en comú la denominació de  ball... Els penedesencs Antoni Insenser i Francesc de P. Bové en diferenciaren tres tipologies: la comparsa (grup de balladors sense parlament fixat o merament diferencial i puntual ―que canvia cada any―, amb una coreografia susceptible de constants improvisacions i que no és establerta de manera immutable, com ara el ball de diables), la dansa (ball de coreografia plenament establerta i fixada, sense parlament o amb parlaments escadussers, com ara els balls de bastons, cercolets, pastorets o  gitanes) i el “Quadro històric” (representació de caire teatral, amb un text que n’és un element indispensable, amb acompanyament musical i coreogràfic, com ara, seguint Bové, els diversos balls de sants, de malcasats, de moros i cristians i de Serrallonga). Desenvolupant allò que només insinuen els mateixos autors, la comparsa fora l’evolució de l’espectacle pur d’arrels molt antigues, la ansa de la poesia medieval popular, que era cantada i ballada, i els “quadros històrics” de les primeres representacions teatrals...»

Josep Bargalló a Ball Sant Crist Salomó, p 47: «donem el nom de “ball” a diversos tipus d’espectacles de carrer que conjuminen la dansa ‒és a dir, coreografia i música‒ amb característiques més estrictament teatrals, com ara textos dramatitzats ‒habitualment, per bé que no sempre‒, escenografia i elements tècnics de tramoia. Això fa que sovint, els Balls d’aquesta zona de la Catalunya Nova se’ls vulgui barrejar, des d’un absolut desconeixement de la tradició del país, amb espectacles que s’apropen més al concepte actual de dansa com a suma de música i moviment».

Bargalló / Gras Festa major Torredembarra, 52: «entre aquests balls cal distingir-ne diversos grups. Josep Bargalló i Pere Anguera... sense trencar amb la tradició de mantenir la nomenclatura “ball”... han proposat la distinció... entre balls sense parlaments (com el de Valencians), balls amb parlaments (com el de diables, en el que el text és només un suport de l’espectacle, però no la base) i balls parlats (com el de Santa Rosalia o el de Serrallonga, en que el text és fonamental, tot i que no calgui oblidar elements d’espectacularitat, com la dansa, la música, la coreografia o la pirotècnia)»; p 53: «l’àmbit geogràfic dels balls se centra bàsicament... al Camp de Tarragona i el Penedès».

Xavier Bàyer, Abecedari Festa Major, 36: «Denominació popular que correspondria a totes les figures, grups i colles que des d’un punt de vista genèric participen a la F. M. amb la dificultat que aquest fet suposa per als folkloristes que volen arribar a delimitar la línia que diferencia el que són pròpiament balls de les danses i entremesos... El nom col·lectiu de balls és aplicat especialment a les colles que els preparen, els assagen i els ballen».

Joan Bosch Planas, Festa major vilafranquina, 32: «acollim amb el nom de balls manifestacions ben diverses, des de personatges com el Drac fins a adaptacions coreogràfiques de la tradició com el Ball Pla.»

Joan Cuscó Toc castells, 10: «Josep Torras i Bages a La Tradició Catalana: “ja avui no es veuen les representacions populars anomenades balls”.»

Joan Mañé i Flaquer, apud Bargalló / Gras Festa major Torredembarra, 16: «se veian en tales fiestas multitud de balls, que son la representación de una especie de farsas o misterios, composiciones sagrades o profannas que nos recuerdan el origen de nuestro teatro»

Bienve Moya Cada dia és festa, 63: «A les terres del Camp de Tarragona i el Penedès, reconeixen amb el terme ball tots els exercicis mimats o parlats, i danses que solen participar e les cercaviles festives.»

Joan Solé Bordas a Vilafranca, capital del Penedès, p 179: «A la [Catalunya] Nova esdevé un aplec evolutiu on els balls s’incorporen d’acord amb les iniciatives i les possibilitats, al seguici de la processó de sant Fèlix. D’aquí ve que acollim amb aquest nom manifestacions ben diverses, des de personatges com el Drac fins a adaptacions coreogràfiaques de la tradició, com és el cas del Ball Pla, i així una corrua ue arriba fins als castellers.»

Jofre Vilà, Sitges festa major, 17: «BALL. Aquest mot inclou totes i cadascuna de les manifestacions folklòriques de la Festa Major.»

Catllar passió castellera, p 15: «... els pobles del Baix Gaià... La seva història popular, però, no s’ha limitat només als castells, sinó que també ha inclòs moltes altres manifestacions festives, tal com recollia Josep Bargalló i Valls l’any 1994: “Altafulla: Ball de Bastons, de Diables, de Pastorets, de Salita Fe, de Sant Martí, de Valencians, i castells. Ardenya: Ball de Bastons. El Catllar: Ball de Diables, de la Rosaura, de Sant Ignasi, de Serrallonga, de Valencians, i castells. Clarà: castells. Creixell: Ball de Duiables, de Moros i Cristians, i castells. La Nou de Gaià: Ball de Santa Magdalena, i castells. La Pobla de Montornès: Ball de Pastorets, i de la Vídua Judith. La Riera de Gaià: Ball de la Santa Creu, de Santa Margarida, de Valencians, i castells. Roda de Berà: Ball de Diables, de Sant Bartomeu, de Valencians, i castells. Salomó: Ball de Sant Crist, i de Sant Isidre. Torredembarra: Ball de Bastons, de Cercolets, de Criades, de Dames i Vells, de Diables, de Gitanes, de Malcasats, de Pastorets, de la Rosaura, de Sant Joan, de Sant Elm, de Santa Mafdalena, de Santa Rosalia, de Sebastiana del Castillo, de Serrallonga, de Valencians, de la Xiribita, Moixiganga, i castells (Bargalló “Els Balls parlats i el Seguici popular al Baix -Gaià” Estudis Altafullencs 18, p 7-16)»

Massanell 30 d’Agost, 112: «Arribat ja el gran moment | que a la plaça de la Vila | comencen a actuar els balls, | no falta a primera fila.»

DIEC. BALL 4 m. Comparsa de gent vestida expressament que executa tal o tal dansa en festes majors, processons, etc. Ara passa el ball de bastons. 

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat