BOLERANY
m. | marin. | |
A la costa penedesenca, remolí, xuclador marí.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Alari Del Penedès 33, Volerany, 83: «de bolerany / volerany / volarany ―com sigui que s’escrigui― hi ha el testimoni oral de molta gent de la nostra costa penedesenca que encara ho diu així, a part del testimoni escrit d’alguns estudiosos, els quals, sense excepció, de manera intuïtiva, ho escriuen volerany»; «malgrat considerar golerany la paraula genuïna, el professor (Joan Veny) normalitza bolerany perquè és així com ho diuen els que encara l’usen.»
Aportació de Vicenç Carbonell Virella, 22/12/18 «El mot bolerany és propi de la platja de la nostra ciutat i, també, de tota la costa entre Sitges i Calafell i es refereix a un remolí dins la mar, o xuclador.»
Garcia Soler, Vida marinera: 300 «volerany: quan, producte de vent o de temporal, l’aigua bat prop de la platja, en mar prima, busca, perquè li és difícil de passar, el lloc més fàcil per tornar endins, i produeix el cargol que xucla i que ocasiona, gairebé sempre, la mort a qui cau dins. Sembla que és mot emprat gairebé en exclusiva a la nostra platja.»
Mèlich, Glossari Calafell: «Volerany o bolarany. Remolí que fa l’aigua (no es troba al diccionari)».
Parés, Diversitat lèxica: «volerany bolerany(?): remolí. Actiu a Vilanova i la Geltrú i antigament la gent de mar de Sitges també l’emprava. Recollit a Sitges i Vilanova.»
Parés, Parla col·loquial: 36 VOLERANY. m. Remolí dins la mar, xuclador. Aquest nom va ser usat per una colla sardanista local. Expressió popular vilanovina. «Ves en compte, no entris massa endins, que avui hi ha molts voleranys.»
Pi de Cabanyes, Remolinos «... ¿Bolerany? La palabra, propia de Vilanova y de Sitges, a menudo se ha escrito volerany, pero el doctor Veny recomienda escribirla con b, relacionándola con el sustantivo gola (garganta), ya que “que ha sido aplicada, por metáfora, al agujero de agua arremolinada, de fuerza giratoria, que engulle lo que atrae”.»
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova: 54 «Amb aquest mot, propi de Vilanova i de Sitges, es designa el ‘remolí o xuclador que es forma prop de la costa en dies de ressaca, regolf o retrocés violent de l’aigua seguint un corrent de fons’. El bolerany és un perillós fenomen, sovint mortal per a qui s’hi veu engolit en dies de mala mar. Aquest apel·latiu marítim dialectal s’ha transcrit habitualment amb v inicial, com a volerany (per exemple a Garcia, 1980), però el doctor Veny l’ha explicat a la llum de l’equivalència acústica B=G i ha determinat que “És indubtable que la base lexemàtica és el substantiu gola, que ha estat aplicat, per metàfora, al forat de l’aigua arremolinada, de força giratòria.
Pi de Cabanyes, “Perill, boleranys!”. «A la nostra costa hi ha hagut molts ofegats per culpa dels boleranys, aquests remolins que de cop i volta se t’emporten el cos xuclat cap avall.... ».
Sadurní, Vocab. vinyater. VOLERANY. «Remolí a dins del mar, xuclador. (Vilanova)»
Vinyals / Cuatrecasas, Parlar vilanoví: 7 «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: volerany (remolí dins la mar, xuclador)»
CITACIONS LITERÀRIES:
Garcia Soler, Vilanova Carnaval, 346: «... com en les comparses, i on aquestes s’enrotllaven i es desenrotllaven com el més fantasiós volerany».
ONOMÀSTICA:
El compositor Manuel Saderra i Puigferrer (germà Josep S. P., autor de la sardana Bell Penedès) va compondre la sardana Volerany, estrenada el 1983, dedicada als sardanistes de Vilanova.
CEIP Voleranys a Vilanova.
Plaça dels Boleranys a Vilanova.
ETIMOLOGIA:
Veny, Llengua Penedès, 95: «Etimologies... vaig tenir el goig d’aclarir l’ètim d’un mot de les vostres costes, bolerany ‘remolí, remugall’, nom d’una revista i d’una sardana (Sitges) i que és resultat d’una equivalència acústica amb golerany, derivat de gola i goleró, en el sentit de ‘forat d’aigua arremolinada, de força giratòria, que engoleix allò que atreu’»
