RABASSER RABASSERA
m. i f.
|
vitic.
| |
↑Rabassaire, el qui conrea un tros de terra a ↑rabassa morta.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. RABASSER. m. Rabassaire (Penedes, Valls, Conca de Barberà, Igualada).
Raventós, Verema, 9: «De parcers i rabassers, que és lo que constitueix la major part dels vinyats de Catalunya».
CITACIONS LITERÀRIES:
La Llumanera núm. 3, p. 2 (Sant Sadurní, 1888): «l’acord de que los rebassers estiguen representats en les Comissions».
Torras Bages, Tradició catalana 155: «com l’hisendat qui coneix que per sí no pot conreuar tot son territori, ne fa troços i el dóna a diferents rabacers».
M. Urgellés Depares (1894), apud Llorach Visió Penedès, p 171: «podreu perfectament observar el tros que cada rabasser mena pel mode que té de defensar l’ample marge de pedra».
Vinyes, vins i cooperativisme, p 251: «Els rabassers acostumaven a ser, principalment, fadristerns o cabalers de masies, que rebien una parcel·la en pagament de la llegítima, pagesos casats amb una pubilla que rebia una rabassa en dot, o mossos i treballadors subalterns de les masies que a través de la rabassa podien emancipar-se i casar-se.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. RABASSAIRE. m. 1 m. El qui conreava un tros de terra a rabassa morta.
