QUEQUEREQUEC
m. | onomat. ornit. | |
1. Ornit. Onomatopeia del cant del gall. 2. Bot. local.. Flor de la rosella (Papaver rhoeas).
COMENTARIS:
Aquesta és l’onomatopeia genuïna del cant del gall al Penedès i, per això mateix, serviria per a comprovar-ne la denominació d’origen, car si ens en volen encolomar un de fora, segur que canta qui-qui-ri-quic.
La vermellor de la flor entre la verdor dels camps de cereal, recorda les crestes de gall. El joc metonímic que relaciona el gall amb el so imitatiu de la seva veu, fa que a la rodalia del Vendrell en diguin quequerequec, tot i que a la de Torredembarra es decantin més aviat per la variant peperepep.
CITACIONS LITERŔRIES:
Alayo, Vint-i-quatre: «A punta de dia, quan des del Pati del Gall sentiren el primer quec-querequec»; «els galls rompien a cantar amb son quequerequec estrident».
Garriga, Nadal Pachs, 64: «els galls rompien a cantar amb son quequerequec estrident »
Guimerà, Poesies: «i el violer morat | amb les semprevives | i els quequerequecs | amb las carolines.»
Sabaté Mill, De prop I, 347: «quan el gall de Nadal esquinçava el silenci de la nit amb un quec-quera-quec ressonant en el món tan enigmàticament, que ningú no sabrà mai si era un plor o una rialla».
ETNOPOČTICA:
endevinalla
Sínia, 57, p 18: Els camps verds esquitxo, | vermellosa de color, | senzilla però vistosa | sedueixo tot pintor. (= rosella).
facècia
Sadurní, Folklore II, 10: «un gall jove deia: Quic, quiri quic, jo sóc petit. Si ho feia un d’espigat: Coc, coro, coc, jo sóc més gros.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. QUEQUEREQUEC. m. || 1. Cant de gall. .|| 2. Flor de la rosella (Conca de Tremp, Cardona, Vendrell, Camp de Tarr.).
DCVB. QUIQUIRIQUIC . (o quicaraquic) m. || 1. Onomatopeia del cant del gall o del pollet. || 4. Rosella, flor de la pantà Papaver rhoeas.
