PERRUQUETA
f. | veget. | |
|| 1. Mena d’escarola molt arrissada. || 2. Nom que rep a Torredembarra l’espècie d’alga de color verd fosc Codium vermilara.
COMENTARIS:
Segons que diu un informant de Torredembarra, és l’escarola que va més bé pel xató.
web cuina.cat: ... «a Catalunya, l'escarola que mana a les amanides és la varietat cabell d'àngel, que al Garraf es coneix com a escarola perruqueta. Sol ser de mida més petita, de color verd clar, més dolça i, per tant, menys amargant que la resta. Les fulles tenen una forma molt retallada, el gust és suau i tenen una textura cruixent. Les millors les trobareu al mercat des de principis de desembre fins al març.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abelló Sala, Peixos Torredembarra: Testimoni d’Iris Gual, mestra i biòloga, Torredembarra: «Aquesta alga verda d’aspecte molsut i ramificat és força abundant des de les Roquetes fins al Brut, però és més freqüent a la Barra de Tres. Els individus solen estar escampats per la roca sense formar aglomeracions, sinó que es troba barrejada amb altres algues fotòfiles... Quan hi ha temporal, sobretot a la tardor, aquestes algues s’arrenquen i surten a la platja. A Baix a Mar, de petits, en dèiem “perruquetes”, perquè jugàvem posant-nos-les al cap com si fos una perruca. No sé si encara n’hi diuen.»
Sadurní Vallès, Folklore II, 224: «L’escarola típica de Creixell, la perruqueta».
Sadurní Vallès, Folklore II, 238: «Vocabulari carreter de l’any 1880: Escarola amanida: perruca».
Ricard Vinyals, A El 3 de Vuit, (18-12-15, p 87): “Campanya per promocionar productes genuïns del Garraf”: «Aquests productes singulars són l’escarola perruqueta o cabell d’àngel ...».
