PALICA

carac.

Fon.: [pə’likə]

Xerrameca, oratòria.

CITACIONS LITERÀRIES:

Aixalà, Vendrell Havana, 54: «Potser estava temorosa de la meva palica».

Vidal Valenciano G., Rosada d’estiu, 28: «Mare de Déu i que en té de palica...»

Vidal Valenciano G., Vida en lo camp: «que en teniu de pelica, si us volgués escoltar».

LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. PALICA. f. (familiar) Xerrameca, enraonamenta fàcil, abundosa (or., occ., bal.).