PAMBENEIT
m. | folkl. | |
Coca de pasta adobada que, un cop beneïda, es reparteix en algunes poblacions en dies assenyalats
COMENTARIS:
Sobre la pronúncia popular “pambeneit”, Cf. Joan Veny “Aproximació a la hist. lingüística dels vins catalans” dins Vinyes i vins p 112 (en parlar del duplicat xampany / xampaina) «... una bifurcació semblant s’ha realitzat amb el mot genuí vin blanc, que alternava en la llengua antiga amb vi blanc, i que en algunes comarques s’ha especialitzat en el sentit de “vi dolç, vi de postres”»
Cal considerar també la influència de solucions fonètiques properes com “pam amb oli” i “pa amb vi i sucre”.
En tot cas, la transcripció fonètica que aportem és la més corrent al Penedès.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bofarull, Vida germans Ramon, 135-136 (Ferro fret, de Ramon Ramon i Vidalers): «El llibret conté unes notes i aclaracions, ens descriu la típica festa vendrellenca del Pa Beneit: Els pa-beneits són unes coques de pasta adobada amb sucre i ous, d’uns quatre pams d’allargada, en quins caps van plantats un grup de larerets de la mateixa pasta, els quals capsonen uns ramells de flors, donant als extrems de les coques certa semblança a petits parterres de jardí. Les coques van col·locades sobre unes posts anomenades feinadors [↑fenyedors], d’igual llargada que aquelles, cobertes amb una tovallona de lilon o d’altra roba lleugera guarnida de randes».
Ramon, Ferro fret, 14: «les noies que tenen de portar els pa-beneits, que surtin a empolainar-se»; 26 «i el meu nen, no anirà als pa-beneits amb la bandera?»; 27 «tothom me ve: ―Magí, que la meva noia vull que vagi amb pa beneits!»; 34 «al matí, anant amb els pa-beneits»; 42 «la festa dels pa-beneits és la més típica i bonica de nostres festes de barri»; 58 «Visca!... Visca la festa dels pa-beneits!».
Ramon, Vot del poble, 23: : «Al Montmell... la processó solemne pels carrers de la Joncosa amb Pa Beneit. Cal remarcar que només les nenes porten les coques»; 65 nota: «El Pa Beneit és una antiquíssima tradició que celebren bastants pobles del Baix Penedès. Parelles convenientment abillades amb mantellina i clavells porten a beneir una coca feta amb farina nova de l’any, després de moldre.»
Virgili Colet, Salomó, 58: «la tradicional processó del pa beneit ―unes coques de pasta adobada que porten les noies―»
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà, Hores vagaroses, 115: «seran arrop i pa beneit».
Bas, La Nari, 162: «un dels sacerdots oficiants... s’adelantà cerimoniós i beneí els pam-beneits, que eren destinats al llevant de taula, tan clàssicament local».
Rovira Canela, Memòria Vendrell, 94: «La manca de pa i el seu racionament també va afectar d’una manera molt directa la festa vendrellenca del Pa Beneit, perquè la farina era mol cara i gairebé ningú podia comprar una coca per passejar-la i després menjar-se-la tot fent un vermut. Però la solució no va ser suspendre la festa, sinó que es va fer igualment amb les noies portant només la fusta sota el braç, sense la coca. Les famílies que tenien molts diners tenien una coca a casa seva,comprada a un preu molt elevat i sempre d’amagat.»
Boi 27, 10: «feien... el Pa Beneit de la Festa Major»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. Pa beneit: les peces de pa que després d'esser beneïdes es reparteixen en les festes de certs Sants i són considerades medicinals per a combatre certes malalties, especialment el mal de coll (pa de sant Blai).
DCVB. PAN-BENEIT. m. Coca de pasta adobada que ha estat beneïda (Vendrell, Pla d’Urgell).
ETIMOLOGIA:
DCVB: del llatí PANE BENEDICTU, ‘pa beneit’.
